El Suprem confirma que les valoracions immobiliàries de l’agencia tributària no són reals

12345

Tot parteix d’un recurs contenciós-administratiu interposat enfront de la liquidació practicada per l’Impost sobre Successions. En concret, s’impugna, mitjançant aquest recurs de cassació en unificació de doctrina, la sentència desestimatòria de data 27 de gener de 2014, dictada per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, seu de Màlaga, en el recurs contenciós administratiu 1059/2010, promogut contra la resolució de data 25 de març de 2.010 del Tribunal Econòmic-administratiu Regional d’Andalusia, Sala de Màlaga, en què es va acordar, al seu torn, desestimar la reclamació interposada contra la resolució recaiguda en el recurs de reposició interposat contra la liquidació per import de 42.338,46 euros, practicada per l’Oficina Liquidadora de Ronda per l’Impost sobre Successions i Donacions.

En l’exercici de les seves funcions de control i revisió, en nombroses ocasions Hisenda ha modificat a l’alça el valor assignat pel contribuent a una operació immobiliària, com ara la compravenda d’un immoble. Per això, l’Administració té als seus propis pèrits que s’encarreguen de realitzar una nova valoració i que, segons el Tribunal Suprem, s’està realitzant sota uns criteris poc ortodoxos i poc realistes.

Aquest modus operandi ni tan sols porta aparellada una visita física del perit a l’immoble, pel que no tenia en compte aspectes tan importants com l’estat de conservació o les qualitats d’edificació.

En la seva sentència condemna la pràctica i prepara el camí perquè s’anul·lin les liquidacions dictades usant aquest mètode de valoració. En concret, l’Alt Tribunal creu que aquesta valoració pericial és, en realitat, una simbiosi de diferents mètodes i que, per tant, no compleix els criteris necessaris de ser una valoració singular, genèrica i objectiva.

De fet, el Suprem entén que la comprovació de valors i la liquidació practicada es consideraran immotivades, i per tant s’anul·laran, si no s’aporten al contribuent els estudis o dictàmens que s’han tingut en compte en la valoració, mentre que és imprescindible la visita del perit a l’immoble.

Així ho expressa la Sentència:

Les valoracions practicades per l’Administració (a més de ser emeses per funcionari idoni) han de ser fundades, el que equival a expressar els criteris, elements de judici o dades tingudes en compte per a determinar el valor a què es refereixen, ja que si no es produeix una situació d’indefensió per al subjecte passiu que no té mitjans per combatre-les.

Doncs bé, el valor comprovat administrativament estarà motivat quan la valoració efectuada sigui “singular”, porcontraposición a “genèrica” o “objectiva”. No hi caben les valoracions generalitzades, sinó que han de determinar-lascircunstancias físiques i jurídiques que individualment concorren en l’objecte de comprovació, donant així lloc a unaindividualización en la valoració.

La valoració dels immobles ha de prendre com a referència una sèrie d’elements individualitzats de l’immoble transmès i no uns criteris genèrics que es refereixen a circumstàncies com antiguitat, qualitat de la construcció, conservació o preu d’adquisicions similars. Perquè la valoració sigui eficaç l’Administració ha d’expressar els criteris seguits, les dades fàctics tinguts en compte, els procediments concrets d’aplicació, ponderació, actualització, extrapolació oindividualización, tot això glossat d’una manera succint, però suficient, complet i adequat per poder prendre cabalconocimiento de les operacions realitzades pel perit de l’Administració i poder verificar la seva correcció.

Aquesta Sala s’ha pronunciat en nombrosíssimes sentències sobre els requisits que ha de complir un informe pericial, en matèria de comprovació de valors, per considerar-lo degudament motivat; així, s’ha assegut la doctrina que els informes pericials que han de servir de base a la comprovació de valors han de ser fundats; que la justificació de la comprovació és una garantia tributària ineludible; que per molt lacònica i succinta que s’interpreti l’obligació administrativa de concretar els fets i elements addicionals motivadors de la determinació de la base, no es pot entendre complerta aquesta obligació si es guarda silenci o si es consignen meres generalitzacions sobre els criteris de valoració o només referències genèriques als elements tinguts en compte mitjançant fórmules repetitives que podrien servir i de fet serveixen, per a qualsevol bé. Per contra la comprovació de valors ha de ser individualitzada I el seu resultat concretar-se de manera que el contribuent, al qual es notifica el qual l’Administració considera valor real, pugui conèixer els seus fonaments tècnics i pràctics i així acceptar-ho, si arriba a la convicció que són raonables o impossibles de combatre o rebutjar perquè els consideri equivocats o discutibles i en aquest cas, només llavors, proposar la taxació pericial contradictòria a la qual també té dret. Obligar el contribuent a acudir a la referida taxació pericial, de costós i incert resultat, per discutir la comprovació de valors, quan ni tan sols es coneixen les raons de la valoració proposada per la Hisenda, col·locaria als ciutadans en una evident situació d’indefensió davant a possibles arbitrarietats o errors dels perits de l’Administració, a les taxacions no arriba a la presumpció de legalitat dels actes administratius perquè els peritatges, encara que les practiqui un funcionari, són dictàmens, sense que el subjecte tributari vingui obligat, per la seva banda, a acreditar l’error o la desviació possibles de la Hisenda Pública quan no coneix una justificació prou d’aquells nous valors, ja que en aquesta matèria la càrrega de la prova regeix igualment tant per als contribuents com per a l’Administració, tant en via administrativa com jurisdiccional.

No s’entén que el valor està degudament motivat si la valoració no es refereix al moment exacte de la meritació, si el perit no té la titulació adequada a l’objecte a valorar (STS de 20 de juliol de 1990) o si no existeix identitat entre l’objecte de la transmissió i el de la comprovació, p.ex. es transmet una casa i es valora, atès el seu estat de conservació, com a solar (STS de 11 i 19 de gener de 1996).

Sobre aquest requisit de la deguda motivació dels actes de comprovació de valors, el artículo160.3 e) de l’RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de Gestió eInspección (RGGI) exigeix, quan el medi decomprobación escollit ha estat el dictamen de pèrit de l’Administració, que s’expressi “de forma concreta els elements de fet que justifiquen la modificaciondel valor declarat, així com la valoració assignada. Quan es tracti de béns immobles es farà constarexpresamente el mòdul unitari bàsic aplicat, amb expressió de la seva procedència i manera de determinació, i totes les circumstàncies rellevants, com ara superfície, antiguitat o altres, que hagin estat preses enconsideración per a la determinació del valor comprovat, amb expressió concreta de la seva incidència en elvalor final i la font de la seva procedència “; a més, és preceptiu, segons l’apartat 2 del mateix precepte, “elreconocimiento personal del bé valorat pel perit quan es tracti de béns singulars o d’aquells models que no es puguin obtenir totes les seves circumstàncies rellevants en fonts documentals contrastades”

Finalment acaba la sentència anul·lant la liquidació recorreguda.

Aquí la sentència completa: Sentència Tribunal Supremo 

Publicat en Urbanisme amb les següents etiquetes: Valoració immobles, tributari, Hisenda, Suprem
Actes administratius relacionats amb la publicació: Liquidació tributària

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

X
- Enter Your Location -
- or -