Procediment Expropiatori

  • Descripció
  • Publicacions
  • Consulta/sol·licitud de pressupost

L’expropiació és un instrument que disposa el Dret Públic per procedir a la transferència coactiva de la propietat privada del particular a la de l’Administració Pública o un altre particular, per raó de l’interès públic, previ pagament d’una indemnització (preu just) que s’ha de correspondre amb el valor del bé expropiat.

L’expropiació forçosa es regula en la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, en el Reglament de 26 d’abril de 1957, en els articles 33 i 149.1.18 de la Constitució espanyola i en el Reial Decret Legislatiu 2/2008 de 20 juny 2008 del Text Refós de la Llei del Sòl.

L’article 33 de la Constitució Espanyola estableix:

Ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis.

L’article 1 de la Llei d’expropiació forçosa estableix:

És objecte de la present Llei l’expropiació forçosa per causa d’utilitat pública o interès social a què es refereix l’article 32 del Fur dels Espanyols, entengui article 33.3 de la Constitució en la qual s’entendrà compresa qualsevol forma de privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, siguin quines siguin les persones o entitats a què pertanyin, ordenada imperativament, ja impliqui venda, permuta, cens, arrendament, ocupació temporal o mera cessació del seu exercici.

Elements d’una expropiació.

  • Subjectes; que seran: I.El expropiant, que és el titular de la potestat expropiatòria que només correspon a l’Estat, Província, Municipi i Comunitats Autònomes; II.El expropiat, que és el titular del bé, dret o interessos objecte d’expropiació i iii. el beneficiari, que és l’adquirent immediat de la transmissió forçosa.
  • Objecte; ja no només s’estén a béns immobles, sinó que també s’estén als altres drets i interessos patrimonials legítims.
  • Causa; pot ser tant la utilitat pública com l’interès social.
  • Contingut; tota intervenció administrativa que impliqui privació singular de la propietat, drets o interessos patrimonials legítims a què es refereix l’article 1 de la Llei, és una expropiació forçosa a tots els efectes.

Requisits essencials d’una expropiació.

Així mateix, els requisits essencials que s’han de complir en tota expropiació són els següents:

  • La declaració d’utilitat pública o interès social: el principal és que es faci per llei, encara que es considera implícita en matèria de planejament urbanístic; en els altres casos sol utilitzar una declaració genèrica per Llei, habilitant al Consell de Ministres, el Consell de Govern Autonòmic, a concretar els béns que van a ser objecte d’expropiació.
  • El preu just: seria la indemnització que sempre s’ha de pagar a l’indemnitzat. Si no s’arriba a un acord previ, es dirimeix davant els jurats provincials d’expropiació, que no són altra cosa que òrgans administratius i, en última instància, es pot arribar davant els tribunals ordinaris. També és important assenyalar que, de la mateixa manera que en el procés ordinari d’expropiació, primer es paga el preu just i després es procedeix a l’expropiació, en el procés d’expropiació per urgència, primer s’expropia i després es paga el preu just.
  • La necessitat d’ocupació de béns o adquisició de drets. De conformitat amb l’article 51 Llei d’expropiació forçosa, fet efectiu (o consignat) el preu just, podrà ocupar-se la finca per via administrativa o fer exercici del dret expropiat, sent posteriorment l’acta d’ocupació el títol suficient per a la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat.

Expropiació per execució de planejament (expropiació urbanística).

Els àmbits d’actuació urbanitzadora, ja sigui en sòl urbà (les unitats d’actuació o execució), ja sigui en sòl urbanitzable (els sectors, polígons d’actuació, etc); així com els sistemes generals no adscrits a cap classe de sòl, poden desenvolupar urbanísticament mitjançant l’expropiació de l’Administració, que es configura com el tercer sistema clàssic de gestió urbanística.

La principal característica d’aquesta expropiació per raó d’urbanisme, és que la declaració d’utilitat pública o interès social se substitueix o s’entén implícitament produïda amb l’aprovació definitiva del planejament on es fixa el sistema d’actuació mitjançant expropiació; és a dir, que el procediment d’aprovació del Pla i la justificació que el mateix conté respecte dels àmbits i xarxes a expropiar, operen com a fonament de la utilitat pública i el Pla opera com la disposició normativa que conté la Declaració per part de l’Administració.

Ho sento. Has d'estar connectat per veure aquest formulari.

X
- Enter Your Location -
- or -