Procediment sancionador

  • Descripció
  • Procediment
  • Guia jurídica
  • Honoraris

L’acció sancionadora en matèria urbanística persegueix castigar aquelles infraccions que es troben tipificades en la legislació urbanística. Per regla general, les infraccions es tipifiquen de molt greus, greus i lleus, depenent de l’entitat de l’acte realitzat.

Actes sancionables

Les infraccions que deriven en un procediment sancionador provenen d’actes i activitats de transformació del sòl mitjançant realització d’obres, construccions, edificacions o instal·lacions sense les preceptives llicències, o quan tot i estar emparats en aquestes llicències, es sobrepassa del permès.

Els casos més comuns són la realització d’obres (actes d’edificació, construcció, instal·lació, etc) sense la preceptiva llicència o en contra dels termes d’una llicència concedida. Tot i així, hi ha molts tipus d’infraccions, com ara implantar i desenvolupar usos incompatibles amb l’ordenació urbanística aplicable; o els incompliments de l’execució del planejament urbanístic, de deures i obligacions que les lleis urbanístiques o els instruments de desenvolupament urbanístic imposessin, així com aquells incompliments de convenis urbanístics (de gestió); i per descomptat, la negativa o obstrucció a les tasques inspectores urbanístiques de l’Administració.

Responsables

Els responsables per aquests actes poden ser tant els tècnics facultatius, com els promotors, els constructors i fins i tot els propietaris dels terrenys o finques on es realitzessin aquests actes i, també, les persones jurídiques seran responsables per les infraccions que cometessin els seus òrgans. [ divider]

Graduació de les sancions

Les infraccions i les seves sancions són modulables, és a dir, que depenent del grau de responsabilitat, de la bona o mala fe, i de l’entitat de les obres que s’hagin realitzat, la responsabilitat pot atenuar o agreujar-se. Per regla general, podríem citar com a circumstàncies agreujants el fet prevaler de la posició de càrrec públic o d’ofici per cometre la infracció, el d’usar la violència o la coacció, o el fet de persistir en la infracció reiteradament. I les circumstàncies que atenuen la responsabilitat podria ser l’absència de causar un dany greu o la reparació voluntària del dany abans de l’inici de l’actuació administrativa. I també hi ha circumstàncies que podrien ser atenuants o agreujants de la infracció: el major o menor coneixement tècnic del que s’ha fet i el major o menor benefici obtingut de la infracció.

Càlcul de les sancions

Per al càlcul de la sanció s’atén sobretot, al valor del que realment executat i al perjudici causat. Aquestes regles són regulades mitjançant reglaments, i normalment aquesta quantitat és calculada en funció de les normes de valoració del Reial Decret 1020/1993 de 20 de juny, pel qual s’aproven les normes tècniques de valoració i el quadre marc de valors per a determinar el valor cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana; i també mitjançant l’Ordre EAH / 1213/2005, de 26 d’abril que va entrar en vigor el 6 de maig de 2005.

Prescripció

Finalment, recordar que totes les infraccions administratives té un termini de prescripció, que comença a córrer des del moment en què es produeix la infracció, i que correspon al denunciat provar la data en què es van acabar les obres que han lloc a la infracció. Aquests terminis varien depenent de cada comunitat autònoma, però oscil·len entre els 4 i 6 anys. Taula sobre la prescripció de les infraccions i sanciones urbanístiques.

 

Actuacions prèvies

Realment no és una part del propi procediments administratiu sancionador, ja que es produeix abans de la iniciació, i pot usar-se per recollir i analitzar qüestions prèvies per determinar si hi ha o no circumstàncies per iniciar el procediments. Una cosa molt rellevant és que aquestes actuacions no interrompen el termini de prescripció de les infraccions.

Iniciació

S’incoa d’ofici; per iniciativa del mateix òrgan administratiu, per ordre superior, per petició d’un altre òrgan administratiu o per denúncia. Aquí es produeix l’acte d’iniciació i aquest ha d’incloure:

a. La identitat dels subjectes que es pressuposen responsables.

b. Els fets que han motivat la incoació de l’expedient.

c. Indicar l’instructor i, si escau, el secretari del procediment, amb indicació expressa del règim de recusació.

d. L’òrgan que sigui competent per a la resolució de l’expedient i la norma que li atribueixi la competència.

e. Mesures de caràcter provisional que s’hagin acordat per l’òrgan competent per iniciar el procediment.

f. Cal indicar el dret a formular al·legacions i a l’audiència en el procediment, així com els terminis per al seu exercici.

L’acord d’iniciació ha de comunicar a l’instructor i notificar-se a tots els interessats i, a més, l’òrgan competent pot adoptar totes les mesures provisionals cregui convenients per assegurar l’eficàcia de la resolució que pogués recaure.

Instrucció.

Aquesta fase és tendent a determinar i comprovar totes les dades segons els quals hagi de pronunciar la resolució. En aquesta fase es donen quatre moments:

a. La al·legacions: als 15 dies de notificar l’acte d’iniciació poden presentar-se.

b. Prova: en un període no inferior als 10 dies ni major als 30.

c. Proposta de resolució.

d. Audiència: es concedeix un termini de 15 dies des de la notificació de la proposta de resolució per formular les al·legacions i presentar tot el que s’estimi pertinent.

Resolució

En aquest moment, abans que es produeixi el dictat de la resolució, l’òrgan administratiu que sigui competent, podrà realitzar actuacions complementàries i, de nou, se’ls dóna als interessats un termini de 7 dies perquè tornin a presentar al·legacions. En qualsevol cas, la resolució a la que arribi l’òrgan competent, en 10 dies, haurà de ser formalitzada perquè s’acrediti la voluntat de l’òrgan emissor. El termini de resolució és de 6 mesos.

Una vegada que existeix aquesta resolució, és on s’obre la possibilitat de recurs, primer en via administrativa, mitjançant els recursos administratius existents, segons cada cas i, després, o alhora, segons cada cas, el recurs judicial; el recurs contenciós administratiu davant els Jutjats del Contecioso-Administratiu.

X
- Enter Your Location -
- or -