La Constructora VLV contra la Generalitat pels danys causats (119 milions) pel canvi de planejament

fluvia-13614El 2001, la constructora VLV Immobles SL va invertir 12 milions d’euros en uns terrenys a Sant Pere Pescador (Girona) amb l’objectiu de construir 750 habitatge i de remodelar el port fluvial. La constructora ja posseïa totes les Llicències preceptives, i el Pla General Urbanístic ja es trobava aprovat.

Posteriorment, havent estat ja començat el projecte, la Generalitat va procedir a modificar el planejament municipal produint-se una desclassificació dels terrenys comprats (Unitat d’actuació núm 14, coneguda com Fluvià Nàutic.), Passant d’estar classificats com a sòl urbà a sòl protegit d’especial valor agrícola.

 La constructora va recórrer en primer lloc davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i finalment – després de 10 anys-, i segons la premsa, el Tribunal Suprem, en contra del criteri seguit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar fallant declarant nul·la la modificació del Pla Urbanístic de Pere Pescador (Resolució dictada pel Departament de Política Territorial el dia 6 de febrer del 2003).

Segons el publicat a la premsa, la Generalitat es veu obligada a indemnitzar a la constructora amb 85 milions d’euros, segons la pròpia taxació efectuada pels tribunals. A aquesta quantitat s’han d’unir els interessos meritats durant aquests anys que eleven la xifra total a 119 milions.

No obstant això, – ja faltes de disposar de la Sentència per fer una anàlisi exhaustiva de la mateixa- la Generalitat ha assegurat que cap sentència els obliga a indemnitzar la constructora i prova d’això, asseguren, és que la constructora ha formalitzat una reclamació patrimonial en via administrativa i que la comissió jurídica està estudiant aquesta reclamació. A més, asseguren que aquesta sentència del Tribunal Suprem en cap moment anul·la la Resolució que reclassificava els terrenys.

D’aquesta manera, i sense posseir la Sentència, és pràcticament impossible analitzar què és el que ha passat exactament. No obstant això, tot aquest embolic pot ser que s’estigui produint perquè la Sentència, en algun fonament de dret recollirà i donarà per vàlida les taxacions que s’hagin practicat sobre els danys soferts i, no obstant això, i com és lògic, no es pronunciarà sobre una possible indemnització, i el motiu principal pel qual no s’estigui pronunciat sobre això és perquè l’objecte del recurs, l’objecte amb el qual tot va començar, l’objecte del contenciós-administratiu no és cap indemnització, sinó que és una modificació d’un pla , i l’acte que es recorre no és cap resolució de responsabilitat patrimonial, sinó que és una resolució que acorda una desclassificació, pel que en cap cas el Tribunal va pronunciar-se sobre cap indemnització i prova d’això és que la constructora ja ha iniciat els tràmits processals corresponents per al cobrament de la possible indemnització formulant la reclamació patrimonial en via administrativa. No obstant això, pot ser que la constructora consideri que la sentència del Suprem si es pronuncia sobre aquesta indemnització perquè també ha estat notícia que la Constructora ha “presentat un escrit davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en qual li reclama que exigeixi a la Generalitat que acati la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem “, pel que entenem que es tractaria d’una demanda d’execució davant l’òrgan de primera instància que és el competent.

Finalment, l’última notícia de què disposem és que la constructora ha proposat a la Generalitat que els 119 amb els que consideren que els ha d’indemnitzar es satisfacin amb el lliurament de terrenys edificables, és a dir, una permuta.

El que per descomptat sembla clar és que la constructora està intentant accelerar el cobrament de la indemnització (o possible indemnització) per totes les vies, per totes les formes i en el menor temps possible.

Des del punt de vista material, sobre l’anul·lació de la modificació del Pla Urbanístic, fins que no disposem la Sentència, no podrem aclarir els motius pels quals la constructora assegura que ha estat anul·lada.

 Des del punt de vista material, sobre si existeix o no responsabilitat patrimonial urbanística per un canvi de planejament, la resposta en termes generals és que sí, ja que l’Administració té capacitat per alterar el planejament urbanístic, però això no l’eximeix de la responsabilitat que pogués haver de suportar un administrat (funcionament normal en aquest cas); de tal manera que si es produeixen danys per causa directa d’aquestes modificacions, l’Administració haurà de respondre. I això és així, primer perquè ho estableix la nostra Constitució en establir en l’article 106 que els particulars tindran dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets (excepte casos de força major), quan la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics. I per això tenim també aquest principi bàsic indemnitzatori recollit en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú.

 Per saber més sobre responsabilitat patrimonial urbanística:

https://urbanistica91.com/doctrina/el-principio-de-vigencia-indefinida-de-los-planes-urbanisticos-y-la-responsabilidad-patrimonial/

https://urbanistica91.com/2014/03/18/responsabilidad-patrimonial-urbanistica/

Font de la notícia: www.cronicaglobal.com
Publicat en Planejament urbanístic amb les següents etiquetes: Modificació de planejament, Tribunal Suprem, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sòl urbà, indemnització, dany, responsabilitat patrimonial urbanística
Classe de sòl: Urbà
Municipi: Sant Pere Pescador
Comunitat Autònoma: Catalunya

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

X
- Enter Your Location -
- or -